Entrevista a Ana Ruíz d’Acción Familiar
Avui tenim amb nosaltres a l’Ana Ruíz d’Acción Familiar.
Hola Ana, moltes gràcies per estar avui amb nosaltres. Si et sembla bé, passarem directament a les preguntes.
Què és exactament el que feu?
Som una ONG sense ànim de lucre declarada d’utilitat pública i d’àmbit general. Atenem a la família mitjançant dues línies d’actuació:
- Acció Directa: programes de formació, servei d’orientació i voluntariat
- Investigació i Estudi
Volia demanar-te com formeu a la gent, en què l’orienteu exactament?
Doncs, mira, existeixen diferents vessants. Una d’elles és la formació als pares.
En realitat va en funció de les diferents etapes de l’educació dels fills. Tenim diferents programes. El primer va ser el d’educar en família i després millorar la convenció familiar i l’oci en família.
És a dir, són variants del mateix tema. Primer se’ls donen una sèrie de pautes sobre com educar els seus fills, després se’ls fan preguntes i, en funció d’allò que més interessi a la gent i del perfil dels pares, actuem d’una manera o d’una altra.
També depèn molt de les edats, per exemple, a les persones que tenen adolescents se’ls parla molt de drogues, prevenció i tot el que hi està relacionat.
I què us acostumen a preguntar?
Bé, jo no he estat a tots els cursos, però principalment sobre situacions difícils com “el meu fill ve a casa i està molt nerviós, ha canviat la seva actitud” o “què puc fer amb la nena de 5 anys que ja es rebel·la”. Més o menys això, pautes que puguin seguir els pares.
Quant de temps portes amb Acción Familiar i què és el que més t’agrada de la teva feina allí?
Al novembre farà 11 anys. El que més m’agrada és el treball en equip que fem i saber que estem ajudant a la gent.
Llavors, com és el teu dia a dia? A veure si ens ho pots explicar una miqueta.
Doncs, en primer lloc, hi ha la part d’administració, ja sigui la comptabilitat, la gestió de subvencions, l’auditoria (que estàvem fent ara, amb tot el suport als auditors) i també la part de recursos humans, la gestió de les altes i les baixes i també dels contractes.
Què més? Doncs la justificació de subvencions, la part econòmica, la rendició de comptes davant del Ministerio i els òrgans gestors. També porto, per exemple, els socis, l’emissió de rebuts dels socis, la protecció de dades…
Mare meva, tens temps de fer tot això?
Saps què passa? Que som molt petits. Llavors al final el Departament d’Administració és un tot i ho portes tot. També porto la pàgina web.
És clar. Volia preguntar-te, les traduccions també?
També, també. La pàgina web és molt senzilla. Ens la va crear un informàtic amb qui tinc una relació molt bona. Si tinc algun dubte, li ho pregunto. Però, vaja, és molt fàcil de gestionar. Podem crear notícies, continguts i d’això ja me n’encarrego jo.
Vaja, és molt completa la teva feina. No t’avorreixes…
No, la veritat és que no.
Què penses que el teu treball individual o, en general el treball que feu a Acción Familiar, ha canviat a la societat?
Moltes famílies s’adrecen a nosaltres buscant orientació familiar, legal o psicològica i veiem com això els ajuda a superar els seus problemes.
Segurament treballareu amb persones d’altres països. Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb les barreres lingüístiques que hagis pogut experimentar?
Nosaltres oferim cursos de formació familiar i alguns d’ells els hem fet en associacions d’immigrants. Quan han d’omplir els qüestionaris d’avaluació els monitors es tornen bojos per explicar què hi diu i què han de posar ells.
Nosaltres fem aquests tallers que, com t’he dit abans, es van adaptant al perfil de cada participant. Per exemple, vam fer uns tallers en una associació d’immigrants anomenada APLA. Eren mares, sobretot mares joves amb nens al seu càrrec, que van als tallers amb els fills, és a dir, amb nadons i que els donen el pit mentre la monitora realitza el taller.
Són immigrants i t’entenen a mitges. I, és clar, què passa? Que després els passem els qüestionaris de satisfacció i no entenen res.
Llavors gent del mateix centre (que són molt amables) ajuden a traduir part dels qüestionaris però, és clar, a vegades no té sentit el que contesten, o no saben contestar. Aquesta és la dificultat més gran.
Vaja, doncs sí. Recordes com vau conéixer la iniciativa de PerMondo?
Portem molts anys col·laborant i crec recordar que va ser perquè algú ens ho va recomanar.
Què els diries als traductors voluntaris?
Que els agraïm moltíssim la tasca que realitzen perquè ens ajuda a difondre els nostres projectes i activitats i, d’aquesta manera, els podem oferir a més gent.
Una última coseta abans d’acabar. Referent a les traduccions que ens demaneu, que són per a les memòries, per a què les necessiteu exactament? Les heu de presentar en diferents idiomes o, què en feu després amb les memòries?
Les pengem a la web. Però aquest any farem un esmorzar, per el qual hem demanat l’assistència d’uns quants periodistes, per difondre la memòria. Llavors, com no sabem si hi haurà premsa internacional, per a qui vulgui fer-se ressó de les nostres activitats, ens avancem, i si aconseguim que les notícies arribin allí, doncs ens va perfecte.
A banda d’això, hem vist amb Google Analytics (que ens permet veure de quins països ens visiten) que als Estats Units, a Anglaterra i a d’altres països també ens veuen, doncs per això.
La pàgina web no esta traduïda, però almenys la memòria d’activitats sí. Així poden veure què fem.
És clar, molt interessant. Bé, si algun dia us cal traduir la vostra web, també estem a la vostra disposició.
Ah, perfecte.
També es pot fer per parts. Si hi ha parts més importants, com pot ser l’explicació de la vostra activitat, o altres parts, les podem anar traduint. Si no us corre pressa, un dia, si tens temps i em pots reunir els textos en format Word, jo t’ho puc mirar i podem anar treballant a partir d’això. I, d’aquesta manera, en un futur la podeu tenir també en anglès i tenir un major abast.
Una idea genial, i t’ho agraeixo! Ho comentaré a les meves caps i segur que els semblarà una idea magnífica.
Bé, Ana, moltes gràcies pel teu temps i per tot.
A vosaltres!
Traducció: Susanna Palau Lleó. Revisió: Roser Nicolau Peréz
