-Per Debora Tasca, nadiua italiana, redactat directament en castellà-
La interpretació, a l’igual que la traducció, té l’objectiu de traduir, de transposar un text o un missatge d’un codi a un altre, és a dir, d’una llengua a una altra. La característica peculiar que diferencia la traducció de l’interpretació i que fa que aquestes dues activitats siguin molt diferents és el fet que la darrera consisteix en una traducció oral. L’intèrpret fa servir la seua veu, i no l’escriptura, per transformar el text origen en un text nou, que seria millor anomenar discurs o missatge d’arribada.
Hi ha diferents formes d’interpretació:
– interpretació simultània: l’intèrpret tradueix el missatge a la llengua d’arribada tan ràpidament com siga possible des de la llengua de partida, mentre que l’orador o parlant d’aquesta llengua continua parlant. Per tal de portar a terme la seua feina, l’intèrpret es situa en una cabina insonoritzada des d’on pot veure l’orador, a qui escolta per uns auriculars. Per transmetre el missatge, l’intèrpret disposa d’un micròfon. Els destinataris del missatge en la llengua d’arribada escolten la interpretació pels auriculars. La interpretació simultània es fa normalent des de cabines on els intèrprets treballen per parelles amb la mateixa combinació lingüística.
– interpretació consecutiva: l’intèrpret comença a parlar quan l’orador de la llengua de partida ha acabat el seu discurs. El discurs es divideix en parts i l’intèrpret seu o es queda dret prop de l’orador per escoltar-lo i prendre notes d’allò que diu. Quan l’orador fa una pausa o acaba de parlar, l’intèrpret transmet el missatge a la lengua d’arribada. Pel que fa a les notes cal dir que no hi ha regles fixes per elaborar una manera adequada de prendre-les. La realitat és que cada intèrpret ha de desenvolupar el mètode que li resulti més senzill. Hi ha, per exemple, intèrprets que prenen moltes notes i d’altres que escriuen només algunes paraules o símbols.
És important destacar que en la base de la tècnica de notes per a la interpretació consecutiva es troba el concepte de traduir no tant les paraules sinò més aviat el seu significat i, sobretot, el de la frase del discurs que s’escolta. Quan l’intèrpret escolta una part del discurs de l‘orador, abans que res ha de comprendre el que l’interlocutor vol dir i fer anotacions en forma de paraules o símbols que li permetin després recordar l’enunciat i transmetre’l.
No és necessari que la traducció siga igual que el missatge de partida, el que cal és traslladar el sentit, el missatge, i això es pot fer també amb altres paraules, les paraules que tria l’intèrpret. Les notes acostumen a tenir una estructura bastant organitzada, en forma diagonal, on el subjecte es troba al primer lloc i a l’esquerra, a continuació, el verb al centre i l’objecte al final a la dreta. Els intèrprets de consecutiva acostumen a fer una ratlla després de cada enunciat o frase per poder recordar com està estructurat el discurs.
Tant la interpretació simultània com la consecutiva requereixen habilitats de memòria a curt termini, capacitat d’elaborar missatges ràpidament i de trobar solucions eficaces. Habilitats que també té el traductor, però que no ha de desenvolupar de manera ràpida perquè disposa de temps per buscar una paraula i pensar en una possible traducció. En aquest sentit al traductor se li demana més precisió, quelcom més difícil d’aconseguir per a un intèrpret a causa de l’àmbit en el qual treballa.
– interpretació xiuxiuejadada (chuchotage): l’intèrpret seu amb una petita audiència mentre interpreta simultàniament en veu baixa el tema que s’està tractant. La interpretació xiuxiuejada es fa servir en situacions on la major part del públic parla la llengua de partida i només hi ha una minoria que no la parla.
– interpretació d’enllaç: consisteix a transmetre allò que es diu en una conversa entre dues o més persones. No requereix d’un equip d’intèrprets, es prenen algunes notes però no com en la consecutiva perquè en aquest tipus d’interpretació els missatges són més curts.
– traducció a la vista: l’intèrpret llegeix en veu alta un document escrit en una llengua de partida com si estigués escrit en la llengua d’arribada. Personalment, aquest tipus d’nterpretació ha tingut, i continua tenint, una importància especial en la meva formació com a intèrpret. En moltes universitats la traducció a la vista és, de fet, el primer pas per acostar-se a la interpretació, en particular a la simultània.
La traducció a la vista pot semblar més senzilla comparada amb les altres, però la realitat és que requereix moltes habilitats, entre les quals hi ha la de mantenir la màxima fluïdesa possible; es requereix una major precisió pel fet que es disposa del text i la capacitat de llegir amb un ull posat en allò que ve a continuació per poder formular frases coherents. Fer molta traducció a la vista ajuda molt al principi perquè t’acostuma a trobar de manera ràpida la traducció per a cada paraula i a trobar solucions quan no entens una paraula o el sentit d’una frase completament.
Com es pot veure hi ha diferències profundes entre la traducció i la interpretació, però l’objectiu és el mateix: una comunicació eficaç i el més fidel possible a l’original. El que passa és que es fan servir ferramentes i temps diferents. A més a més la interpretació requereix una preparació prèvia del tema que es va a tractar major que la que requereix la traducció. El traductor sol estar més especialitzat en algunes àrees, però de tota manera té temps per averiguar i consultar fonts per a traduir el text. L’intèrpret necessita saber abans de què es parlarà i, una vegada comença el discurs, ja no té tant de temps per a buscar si en té dubtes.
Un bon traductor no sempre aconsegueix ser un bon intèrpret, és una manera totalment diferent de concebre la traducció. El primer és més escrupolós i minuciós, el segon més obstinat en buscar la forma més eficaç i eficient de dir una cosa. I el mateix es pot dir en l’altre sentit, molts intèrprets no aconsegueixen la precisió que requereix una traducció escrita. Això explica el fet que moltes universitats ofereixen una carrera distinta per a les dues. En el meu cas puc dir que durant els meus estudis també s’ha dedicat temps a la modalitat de la traducció escrita, pel fet que moltes vegades els intèrprets també tradueixen.
Traducció: María Sales Vargas
Deixa un comentari