-Esta introdução a la subtitulació foi elaborada pela agencia de tradução Mondo Agit-
La subtitulació es un tipus de traducció audiovisual que té les seves propies técniques, regles i criteris. Lo principal abans d’adintrar-se en aquest món, es compendre que aquest tipus de traducció s’enmarca dins de la «traducción subordinada». Es a dir, es una traducció que té unes restriccions de temps i espai que afecten de forma directa al resultat final.La nostra traducció depen de aquests parámetres, i no només consisteix en traduir el contingut textual sino en recolzar-nos en l’imatge i en l’audio, comptant amb un temps i un espai determinats.
El espai del que disposem a la nostra traducció es limita a dos línies de subtítols que solen colocar-se generalment centrades en la part inferior de la pantalla. Cada línia no pot contenir més de 35 caracters (entesos com qualsevol lletra, signe o espai). Per lo que el nombre de caracters que pot tenir un subtítol (format per dos línies) es de 70 caracters.
Respecte a la limitació del temps, un subtítol té una durada mínima de un segon i una duda máxima de sis segons en pantalla.
Ara bien, existeix una relació directa entre la durada d’un subtítol i el nombre de caracters que aquest pot contenir per que pugui llegir-se. Aquests parámetres es basen en una velocitat mitja de lectura, no podem llegir la mateixa quantitat de text si volem sis segons que si contem amb menys temps. S’ estima que la velocitat de lectura mitja actual es de tres paraules per segon. Per lo que per llegir un subtítol complet de dos línies i 70 caracters, necessitarem al menys quatre segons, ja que alberga unes dotze paraules. Si tenim menys temps, haurem de calcular menys caracters.
La subtitulació comporta també una part técnica que es el normat (spotting en anglès) dels subtítols. Es a dir, calcular el moment en que els subtítols apareixen i desapareixen de la pantalla, de forma que existeixi una sincronització amb l’audio. També han de tenir-se en compte la durada dels subtítols i els canvis de pla de cámara que es donen a l’imatge. Quan es produeix un canvi de pla, l’espectador tendeix a tornar a baixar la vista i rellegir el subtítol, per aixo, s’ha de respectar, en la misura del possible, els canvis de pla i d’escena.
Al procé de subtitulació es donen, per tant, les següents fases:
– Pautat: Localització dels temps d’entrada i sortida dels subtítols, sincronitzant-los amb l’audio, calculant els temps mínim i máxim de durada i respectant els canvis de pla i escena.
– Traducción (adaptación): Traducció de l’original, adaptánt-lo i ajustánt-lo als caracters permesos segons la durada del subtítol.
– Simulació: Representació dels subtítols traduits amb l’imatge i audio per comprobar que es respecten tots els criteris i que es poden llegir de forma natural.
– Correcció d’errors i reajustament del text.
Existeixen diferents programes profesionals de subtitulació, de millor i pitxor qualitat, més i menys cars. El programa gratuït més complet pot ser “Subtitle Workshop”. Es una eina que pot descarregar-se fácilment d’internet i que no es difícil d’utilitzar. El programa et permet treballar amb l’arxiu audiovisual i anar treballant en els subtítols sobre ell. Es pot introduir el temps exacte d’entrada i sortida d’un subtítol (pautat), afegir la traducció (adaptació) i veure el resultat en el moment (simulació).
Pel que fa a la part d’adaptació, el contingut textual del subtítol, existeixen una sèrie de criteris básios que es segueixen en subtitulació. El text que contenen els subtítols ha de ser un text natural, amb la mateixa puntuació, regles ortográfiques i convencions de la llengua natural. No ha de convertir-se en un telegrama per intentar ajustar-lo al nombre de caracters, sino que ha de arribar-se a una adaptació que resulte natural i correcta. Alguns criteris básics principals son:
– El tall del subtítol, la separació de les dos línies, no ha de interrompre cap unitat de sentit. No han de separar-se un substantiu i el seu adjectiu en dos línies diferents, ni un substantiu i un verb, sino que ha de ser un tall natural.
– S’utilitza el guió curt (-) en les converses per indicar que parlen dos persones, amb un guió e intervenció per línia de subtítol.
– S’utilitza la cursiva per veus en off, cançons i audio provinent de fora de l’escena o de aparats electrónics.
– S’utilitzen cometes anglosaxones (“ ”), abreviatures reconegudes, xifres, i s’eviten dins del possible les majúscules (utilitzades per títols, cartells, o contingut escrit a l’imatge).
El resultat final ideal es que els subtítols estiguin sincronitzats amb el document audiovisual de manera que la seva lectura sigui alguna cosa natural i fluida i l’espectador gairebé no sigui conscient de que está llegont, que absorbeixi a la vegada l’imatge, l’audio i el text.
Enllaços d’interés
Descarregar Subtitle Workshop: http://subtitle-workshop.uptodown.com/
Manual d’utilització de Subtitle Workshop: http://www.mundodivx.com/subtitulos/workshop.php
Conversió de formats de video: http://es.kioskea.net/faq/344-video-conversion-de-formatos-de-video
Informació sobre codecs de video: http://es.kioskea.net/faq/404-audio-video-como-saber-que-codecs-necesito
Cóm incrustar subtítols en video amb VirtualDub: http://www.psicofxp.com/forums/audio-y-video.68/328905-tutorial-virtualdub-a-p-d-b-2.html
